Elements de prova del transformador de tensió i procediments estàndard de prova

Elements de prova del transformador de tensió
Les proves dels transformadors de tensió es divideixen principalment en tres categories: proves de posada en marxa i acceptació (després de la nova instal·lació), proves preventives (inspeccions periòdiques) i proves de diagnòstic (després d'avaries o condicions anormals). Els elements bàsics de la prova són els següents:
Mesura de la resistència d'aïllament del bobinat
Objectiu: realitzar una inspecció preliminar de l'estat general d'aïllament del transformador i determinar si hi ha absorció d'humitat, brutícia o qualsevol defecte greu.
Mètode: utilitzeu un ohmímetre (mesurador de vibració o de tipus electrònic) per a la mesura.
Bobinat primari: l'extrem d'alta-tensió està connectat al bobinat primari, mentre que l'extrem de baixa-tensió (bobinat secundari i carcassa) està connectat a terra. Normalment, s'utilitza un megòhmetre de 2500V o 5000V.
Bobinat secundari: l'extrem d'alta-tensió està connectat al bobinatge secundari, mentre que l'extrem de baixa-tensió (inclosos altres bobinatges secundaris i la carcassa) està connectat a terra. Normalment, s'utilitza un megòhmetre de 1000V o 2500V.
2. Mesura de la resistència DC de bobinatges
Objectiu: comprovar si les connexions dels cables del bobinat estan en bon estat i identificar qualsevol defecte, com ara curtcircuits entre girs o cables trencats.
Mètode: mesura amb un provador de resistència de CC (com ara un provador de resistència de CC del transformador).
Mesureu els valors de resistència de CC del bobinatge primari i de cada bobinatge secundari per separat.
Comprovador de resistència DC
3. Comprovació de polaritat
Objectiu: Verificar la correcció de la polaritat dels bobinats primari i secundari del transformador. Una polaritat incorrecta pot provocar errors de mesura i mal funcionament/accidents de protecció.
Mètode: els mètodes utilitzats habitualment són el mètode de corrent continu o el mètode de prova de relació. El mètode de corrent continu és senzill i fàcil d'utilitzar: utilitzant una bateria seca i un multímetre de tipus punter-, observant la direcció de desviació del punter del mesurador, es pot determinar la polaritat.
4. Prova d'error de relació
Objectiu: verificar si la relació de tensió real és coherent amb la relació de tensió nominal i comprovar la precisió d'aquesta relació com a component de mesura i mesura.
Mètode: Utilitzeu un provador de relació de transformador de tensió. Apliqueu una tensió baixa al costat primari (o al costat primari simulat), mesureu simultàniament la tensió secundària i l'instrument calcularà i mostrarà automàticament la relació i l'error.
5. Prova de característica d'excitació (-característica de càrrega).
Objectiu: provar la qualitat del nucli del transformador i determinar si hi ha curtcircuits entre girs, defectes del circuit magnètic, etc. Aquest és un mètode eficaç per detectar errors primerencs.
Mètode: utilitzeu la funció de corba d'excitació del provador integrat del transformador. Apliqueu una tensió que augmenta gradualment des de zero al bobinatge secundari, mesurant simultàniament el corrent d'excitació corresponent i traceu la corba de relació de voltatge-corrent. Compareu aquesta corba amb la corba de fàbrica o amb les dades històriques, i la corba no hauria de mostrar diferències significatives.
6. Prova de tensió de resistència a la freqüència elèctrica
Objectiu: provar la resistència de l'aïllament principal i l'aïllament longitudinal del transformador de tensió, i comprovar si pot suportar la sobretensió que es pot produir durant el funcionament.
Mètode: Utilitzeu el conjunt complet d'equips de prova de tensió de resistència a la freqüència elèctrica.
Un bobinatge: apliqueu una tensió alterna molt per sobre de la tensió nominal (per exemple, la tensió de resistència de CA d'un PT de 35 kV és de 72 kV) i mantingueu-la durant 1 minut.
Bobinat secundari: apliqueu una tensió de corrent altern de 2 kV (o segons les especificacions del fabricant) entre el bobinatge secundari i la carcassa, durant 1 minut.
Nota: Aquesta és una prova destructiva i només s'ha de dur a terme després de superar la prova d'aïllament anterior. Abans i després de la prova, s'ha de mesurar la resistència d'aïllament per comparar-la.
7. Mesura del factor de pèrdua dielèctrica (tanδ)
Objectiu: detectar amb sensibilitat l'absorció general d'humitat, el deteriorament i els defectes locals de l'aïllament. Per al divisor de condensadors del transformador de tensió capacitiu (CVT), aquest és un element de prova bàsic.
Mètode: utilitzeu un pont d'-alta tensió o un provador automàtic de pèrdues dielèctriques.
La pèrdua dielèctrica entre el bobinatge primari i el secundari, així com el tancament, es mesura normalment mitjançant el mètode de connexió directa.
Per a CVT, cal mesurar els valors de capacitat i tanδ del condensador principal C1 i del condensador divisor de tensió C2 per separat.
Principals procediments i normes
Les proves s'han de dur a terme d'acord amb les normes i procediments autoritzats. Aquests documents especifiquen els mètodes de prova, els cicles i els criteris de judici.
Estàndard nacional (GB):
GB 1207 "Transformador de voltatge electromagnètic"
GB/T 22071 "Directrius de prova per a transformadors"
GB 50150 "Estàndard per a les proves de posada en servei d'equips elèctrics en enginyeria d'instal·lacions elèctriques"
Estàndard de la indústria elèctrica (DL):
DL/T 727 "Directrius per a l'operació i el manteniment de transformadors"
DL/T 393 "Procediments d'assaig de manteniment d'equips de transmissió i transformació"
DL/T 474 "Directrius per a la-implementació de proves d'aïllament al lloc"
Nota: En el treball real, sempre s'ha de seguir la versió més recent i vàlida com a estàndard.